Encís a Dalt Vila
Arraulit dellà el portal de les Taules,
amb cinyell de murades i perfum
de flaó, s'amaga un antic reialme.
Solia arrecerar-m'hi algunes nits.
La lluna jeia al fons de la badia
i l'ombra d'una al·lota travessava,
furtiva, la placeta de la Seu.
Portava una trena negra, frondosa
i llarga; de vora mar m'arribava
el so melangiós d'una flaüta...
I encara enyoro el rostre de Tanit.