Encara que havia succeït un parell d'anys abans encara recordava molts detalls del crim del cine Oriente, al carrer de Sueca de València. De sobte un dia del juny tot el pati de butaques havia començat a fer una pudor insuportable i l'amo va dir a la dona de fer faenes que fóra més remirada. De bon principi es va pensar que hi havia alguna rata morta en algun racó, i a pesar que es tractava d'un cine popular del barri de Russafa on passaven tres pel·lícules per dues pessetes d'entrada, molts pensaven que no tenia per què fer olor de rata morta. Per aquells dies es van trobar darrere una tàpia, prop de la via del tren de Barcelona, dins un sac, unes cames tallades amb una serra arran dels genolls. Ningú no va dubtar que eren unes cames de dona ja que estaven depilades i amb les ungles dels peus acabades de pintar. Algun temps després un gos solitari va descolgar en un solar de la Malva-rosa uns braços serrats per les aixelles que encara portaven polseres de bijuteria als punys i alguns anells als dits.
A mesura que anava avançant la calor a València el cine Oriente feia una pudor més forta de carn podrida. Aquell estiu jo llegia al diari Las Provincias que l'amo del cine va passar algun temps olorant la platea i l'amfiteatre fins que el seu nas el va dur darrere la pantalla i hi va descobrir una caixa metàl·lica de galetes que contenia el cap d'un senyor cobert de terra. La dona de fer faenes va cantar de seguida. Ella vivia al porxo del mateix local amb un home separat, cosa que tothom ignorava. Ell era escanyolit i fanfarró, i pel que sembla bevia. Quan tornava a casa molt mamat de primer donava un fart de llenya a la dona abans de parlar i ella que estava ben guaixada un dia se'n va fartar, li va clavar un puntelló a la creu dels genitals i en caure de tos el tipus es va desnucar contra la caixa de ferramentes que servien per a apanyar les butaques del cine, però la dona creia que només s'havia desmaiat, el va dur al llit i va dormir tota la nit amb el cadàver.
L'endemà va començar a maquinar la manera de desfer-se del cadàver, ja que el mort no es movia. De primer li va depilar les cames i els braços, li va pintar les ungles dels peus i de les mans, el va adornar amb joies barates perquè el confongueren amb el cos d'una dona si el trobaven. Amb un xerrac, una llima i un ganivet va dividir en parts el seu company i ficades en sacs les va anar repartint per distints punts de València, les cames al costat de les vies del tren, els braços en un solar de la Malva-rosa, el tronc en un abocador de Natzaret, tota la ventresca davall el pont de la Trinitat, però el cap el va deixar assecant-se darrere la pantalla del cine Oriente on aquella setmana feien aquestes pel·lícules: La viuda alegre, Ivanhoe i El prisionero de Zenda, a mes d'un Nodo en què es veia l'Ava Gardner arribant per primera volta a Barajas. L'homicida es deia María López Ducós i el mort sempre responia al nom de Salvador Rovira. El judici es va celebrar pel maig de l'any següent i jo l'havia seguit en uns retalls de Las Provincias que mon pare guardava en un calaix de l'escrivania.
En aquells papers que ara ja groguejaven eixien retratades les figures d'aquest crim que va ocupar part de l'estiu, i una de les testimonis que havia declarat en el judici tenia la mateixa cara que aquesta xica amb la qual ara compartia mitja combinació al reservat del cabaret Rosales darrere una cortina de setí. Al forense li semblava impossible que una dona, per més fornida que fóra, poguera esquarterar el seu amant sense ajuda en només cinc hores. Es va dir que una neboda de l'homicida l'havia ajudada i que la xica estava alternant a comissió a la barra del Mocambo, el cabaret que la Mercedes Viana tenia al passatge de la Sang, a València. Quan la pèl-roja Catalina em va dir que ella havia treballat al Mocambo, per fi vaig aconseguir encaixar el seu rostre en aquella galeria del crim del cine Oriente, però no m'atrevia a dir-li'n res.