En veritat que la perspectiva era nova, i les llums de la tarda potser la feien més agradable; perquè els raigs del sol que encara banyaven les altures i les planes llunyes, donaven a la petita vall de Sau una ombra que no la enfosquia, sinó que feia sobreeixir els colors bells del paisatge.
A cada banda de la vall s'aixequen drets i inaccessibles a la petja humana cingles altíssims de vermellenca roca que un dia sens dubte serien una sola ala de muntanya, fins que una força poderosa, sotraquejant-la el dia d'algun espantós temperi en els elements de sota terra, hi deixà per record eixa monstruosa esberla perquè hi florisen el fons, com una tassa de parets ciclòpies, la floresta dels verds camps i el poble de casetes blanques que hi dorm al marmoleig de les aigües del Ter escumós, augmentades amb les fonts que vessen els espadats cingles. Més enllà d'aquesta vall, per tots costats s'estenen les muntanyes i els boscos solitaris de les Guilleries.