En un poble de la comarca que avui s'anomena el Pla d'Urgell hi ha la masia que van construir els meus avis paterns. Ells venien de Sant Martí de Tous i d'Esparreguera. Només vaig arribar a conèixer la meva àvia, i per poc temps. Quan ella va morir jo tenia tres anys. El meu primer record, que data d'uns mesos més tard, evoca un trasllat de casa: una mudança. Només dues imatges: algú, potser el meu pare, feia entrar dins una saca, per endur-se'l, un gat que miolava i s'hi resistia. La meva mare plorava. Curiosament, en grec, el mot per dir trasllat, mudança, és «metàfora». Un caprici lingüístic, potser irònic. Lliga el meu primer record a la poesia.