En la mort del president Macià (fragment)
Adéu, President! El matí de Nadal era tètric
com mai, sota el vel del cel gris. Dolçament, tu mories
damunt el llit blanc, testa blanca, puresa senyora,
subtil cavaller de la gran pulcritud impol·luta.
Ploraven les gents a l'entorn del Palau, i planaven
les onze cruels batallades, sanglots en fugida
del vell campanar de la Seu, entre l'aire i la boira
i el fred del desembre fatal. L'esperit del silenci
sentia la folla fiblada, de carn que s'esquinça,
de vincle que es trenca, de força que es fon com un núvol.
Adéu, President! Una pompa de flames revoltes,
flotar de banderes en iris, ardent homenatge,
s'abat a mig pal en record de la gran augustesa
de l'ànima clara que fuig per les voltes supremes
dels amples espais sense fi. La República lliure
recull el teu cos, President, i en les pires heroiques
en fa sacrifici sublim, d'una pàtria més alta
captant la difícil comesa. Les joves corrues
et reten l'honor més excels. Vés en pau. Nit endintre
nosaltres passem. Tot és res. Catalunya és eterna.