En la mort de Cèlia Viñas
Silenci. Per què el dolor
com a paraula darrera?
I ara, en aquesta vorera,
silenci. L'extinció
d'una veu. La passió
no trobarà els mots mes tendres
on acostar-se i desprendre's:
bellveure, lluna, dofí,
pluja, mel, fonoll marí,
ja flors damunt d'unes cendres.
Què deia? A dins d'una cala
els ulls hi deixa... I després?
Es broden de tarongers...
Ja no canta la cigala...
Sobre els ulls s'ha plegat l'ala
i han vingut la nit, el dol.
Entorn del chor manca el vol
de l'alegria més pura,
i en va la pruna madura
i es desperta el rossinyol.