En això, una fressa estranya vingué...

En això, una fressa estranya vingué a desper­tar de sobte els nostres sentits, com si sota dels peus se somogués la terra, o com si una forta ratxada fes brandejar amb fúria tot el ramatge del bosc de cada banda. Girant el cap a aital sorpresa, per instint correguérem, fugint, amb tot el delit de les nostres cames, envers el pri­mer marge que atrapàrem cap a la banda con­trària del terratrèmol que baixava. Fou cosa d'instants, i de seguida, com duts del vent, creuaren davant nostre, amb el cap dret i la clin enerissada, aixecant-ho tot -amb assaïnets i salts i raigs de cosses, una multitud d'eugues i pollins que, desbocats i espantats per alguna cosa, havien baixat d'una d'aquelles serres i galopaven cap a l'altra part de la muntanya. Debades els pastors, amb xiulets i bastons i pedres, afadigats els encalçaven; l'avalotat esquadró, com les cavallades en els deserts, arremolinava l'aire amb arrencs de llibertat. La gent de la Molina ja havien eixit a guanyar-los l'avantatge, si podien, i en Picapoll, entusiasmat amb aque­lla aventura inesperada que el rescabalà amb escreix del neguit de la pipa, es llençà costa amunt, tot ell tornant-se cames i lleugeresa, per prendre una part generosa en aquella espècie de cacera salvatge que, si n'hagués pogut copsar la perspectiva un enginyós artista, fóra estat un ric motiu per un quadro de la vida i el moviment d'aquelles muntanyes.