Els galápagos era una mena de plaça de braus de reduïdes dimensions, murs molt alts i compartiments de traçat rectangular. En cada compartiment hi tancaven set o vuit presos que així que es veien lliures de la companyia del guàrdia es posaven a caminar amunt i avall a grans gambades i a parlar adeleradament i a crits.
Arrambat al mur, contemplaves amb neguitosa estranyesa aquell neguitós gambadejar, escoltaves aquelles neguitoses converses. No aconseguies explicar-te semblant brogit, que t'atordia i marejava. A poc a poc, però, te l'explicares: els malaurats es passaven sols i tancats vint-i-tres hores i mitja cada dia i aquella mitja hora de passeig matinal, massa matinal, era el seu únic esplai. Per al pobre ésser que no sap estar sol la reclusió deu ser espantosa. A tu, en canvi, la solitud sempre t'ha estat plaent, malgrat que aquesta afirmació pugui semblar gratuïta als que creuen conèixer-te.