Els dimarts i divendres, com a figures automàtiques, tothom cobrava activitat, moviment, i als meus ulls infantils quasi frenesí. El reduït espai del moll, la cantina, la coberta del vapor... estaven plens de gent atrafegada: recollien paquets, escrivien amb fúria els darrers mots a una carta, despatxaven el peix cap a Palma, bevien unes copes amb la gent del "Ciudad de Alcúdia", discutien les notícies polítiques, feien les comandes cada qual al "seu" mariner... Els soldats anaven i venien descarregant queviures, cercant coses perdudes... mentre la seva estafeta, en carrera frenètica contra la pitada del barco, cercava els destinataris de tota casta de missatges. Cada mes es rellevava el destacament i llavors es convertia tota la cosa en un embolic caòtic. Els infants érem sempentejats, arruixats o, en el millor dels casos, ignorats. A mi no m'agradaven gens els dies de correu!