El seu pare, Ignasi Iglesias i Casanovas (el fill signava Iglésies) era de Santpedor. De filiació republicana i de tendència pi-i-margalliana, fou diputat provincial i assistí a l'assemblea constituent de la Mancomunitat. De jovenet havia treballat als magatzems «El Barato» de Barcelona. En establir-se a Reus, Ignasi Iglesias obrí una botiga amb el mateix nom. I amb carro anava a vendre roba pels pobles. Bonaventura Fort i Prats, la mare, ho havia fet a domicilis particulars. Tornant enrere, recordem que Josep Iglésies i Fort va néixer el 9 de setembre de 1902 al carrer de Baldomer Galofre, de Reus. Quan el pare va posar una fàbrica de teixits a la Riba, envià el fill a Barcelona a estudiar-ne la tècnica i els secrets. La Universitat Nova bullia en esperit de renovació i Josep va connectar amb els estudiants catalanistes i n'esdevingué un líder, però se'n torna a la Riba a ocupar-se del negoci familiar.
Els pares ben poc podien ajudar el fill en les fal·leres intel·lectuals que el movien. I Josep es proclamava «fill de l'esperit del Centre de Lectura», una institució pionera, avançada i amb una biblioteca ja aleshores important. El Centre fou per a ell la segona llar. I va haver de fer de soldat de quota al mateix Reus i durant pocs mesos. Es va endur el cavall del mas del pare perquè li havia tocat l'arma de cavalleria...
Josep Iglésies tenia una gran facilitat per a escriure i per a parlar en públic. Era tribunici i enèrgic i amb una veu de tenor. De vegades era una mica emfàtic o fins i tot barroc en les descripcions literàries, perquè li agradava brodar el paisatge de les seves muntanyes. I passava sense fatic d'un gènere literari a l'altre. Si espigolem els seus primers treballs fins a l'esclat de la guerra, hi veurem l'aiguabarreig de la prehistòria, la geografia, la literatura, la història literària, la investigació erudita...