El sembrador
Sembla que ja agabelli amb la braçada
ampla de gest, de dret a dret seguint.
Alçat el cap i fixa la mirada,
arreu escampa la llavor, esbargint
la gestació de la vinenta anyada:
el pa de casa; i si el goreig és prim,
confiat espera d'hivernal ruixim,
bon sementer, fructífera sembrada.
No canta pas, la seva feina es muda,
guarda la veu pel temps de la batuda,
quan s'engrunen per l'era los blats d'or.
Tot lo que sembra és dubte i esperança;
cada xarpada fa un batec son cor;
sembla l'enigma del demà que avança.