El rec, en aquella època i fins unes dècades després, discorria al descobert i es travessava —venint del carrer de Girona— per una mena de pont o volta, amb una barana d'obra a cada costat. A dreta i a esquerra, sengles rentadores de força capacitat. La humitat pròpia del rec i la fortor àcida del sabó i el lleixiu casolans, sobretot els dilluns, es combinaven proporcionadament. No diré que la barreja esdevingués temptadora, però era la característica del lloc i del dia. Tant o més que el nas, hi tenia feina l'orella, a les rentadores públiques. Les picadores de fusta batien amb fúria els llençols de fil i les llengües esmolades retallaven, sense pietat, el noticiari de la setmana.