El port de Cambrils és ara un ampli mirall davant el barri mariner dels pescadors. De fet, no va ser fins a l'adveniment de la Segona República que Cambrils va poder disposar d'un port marítim. Barques de tota mena eren varades a la platja com succeïa en tants d'indrets de la costa catalana. En dies de mar plena el barri marítim era envaït per les aigües. S'inundava cal Marina, cal Gatell, els negocis més a prop de la mar. Fou un ministre del govern espanyol de la Segona República, el senyor Marcel·lí Domingo, qui féu construir el port actual. Les obres portuàries, tantes vegades promeses, van ser executades amb una rapidesa inusual. Per a la seva construcció es va utilitzar la pedra de les pedreres de la mola quaternària del cap de Salou. Un trenet de vagonetes la transportava a Cambrils. Aquesta obra va donar una empenta considerable a la marina de Cambrils. Les embarcacions de més tonatge hi van trobar un lloc on fondejar i alguns temporals ja han donat ocasió de demostrar que és un recer segur.
Com altres ports de la Mediterrània, el de Cambrils és un lloc idoni per passejar durant les nits d'estiu quan la xafogor fa inhòspites la majoria de les cases i la calor no ens deixa dormir. Les nits d'estiu, al port, s'allarguen i es tornen agradables, plenes de vida, delicioses. És el millor moment per somniar, per veure les noctiluques o, si no s'està per històries, per pescar algun llobarro.