27 de setembre de 1947
El paisatge sembla encantat. La verda mirada de les olives, entre el fullatge lunar, promet bona collita; els codonys ja dauren; persisteix la blancor d'herba florida entre els avellaners. Ara assaborim aquella melangia de la fi de l'estiueig que, com diu Bofill i Ferro, "és una de les coses més exquisides de l'existència".
Aquestes últimes vetllades, la Maria, la Finona i la filla dels masovers han fet "comèdia" i han ballat. En Josep jaio cantava aires populars amb molta gràcia:
És Gironella
la vila més bella...
o bé:
Ai, adéu, Francisqueta, adiós!
Sèiem a l'entrada, il·luminats pel quinquer. Grans i xics rèiem. A la cuina brillava el foc; a fora xiulava el vent, que feia pensar en les vetllades d'hivern, llargues i tristes.