El nostre monestir
Les pedres del vell claustre, talment semblen daurades:
és or de la vellúria, la pols dels capitells.
Jo els veig com un bosc d'arbres, de rígides brancades,
quan sobre les arcades hi canten els aucells.
Els rics sarcòfags guarden les cendres venerades d'abats
que duien mitra, lluïen rics anells;
aquell guerrer d'espasa, de cotes emmallades,
apar que encara sigui un guarda gelós d'ells.
L'església encar conserva forma de creu llatina:
l'altar barroc escampa sos rams de flor divina;
al camaril s'albira un bell bust de marbre blanc.
És la nostra Patrona, la Mare tota pia,
la Verge més formosa d'aquesta rodalia,
que l'estimem, joiosos, com sang de nostra sang.