El meu viatge matinal, que podia durar fins a mitja hora llarga, s'acabava molt poc després de creuar la Gran Via, a la plaça de Sant Agustí, on el tramvia tenia la darrera parada, just en el lloc on hi havia hagut un portal de la muralla entre dos antics convents també desapareguts, i on s'aturava arrambat a una vora tocant gairebé el mur i el passatge anomenat Cobertís de Sant Pau, última resta d'un dels convents enderrocats. Aquell era el lloc exacte on un matí, o bé perquè feia tard, tenia pressa i anava atabalat, o bé perquè ja confiava en la pràctica adquirida, vaig voler baixar en marxa del comboi encara no del tot aturat i, com que vaig saltar des de l'estrep de la part de darrere del cotxe motor, en el moment de fallar-me un peu i caure en terra vaig quedar entremig dels dos vagons, de manera que el resultat més probable hauria hagut de ser que les rodes de la banda dreta del remolc em tallaren longitudinalment en dos seccions més o menys regulars com il visconte dimezzato de Calvino, que m'amputaren almenys mitja cama i un braç, o que l'estrep anterior del mateix remolc em colpejara fatalment el crani, però aquest destí tan precoç i cruel no era el meu i en el temps que se'n sol dir d'una fracció de segon vaig tindre la reacció o l'instint d'estirar-me tot dret entre la via i la vorera estreta en l'instant mateix de la caiguda, immòbil i rígid amb els braços apegats al cos, de manera que les rodes, ja lentes, em van passar fregant el muscle esquerre i els dos estreps del vagó em passaren per damunt, sense tocar-me; i quan em vaig alçar de terra, vaig recollir la cartera i em vaig espolsar sumàriament els genolls nus i la roba, els passatgers que hi havia a les plataformes obertes o a punt de baixar dels estreps, més alguns vianants que també ho contemplaren, van aturar els crits d'horror en no veure la sang que esperaven i els transformaren en exclamacions de retret i reprovació mentre miraven com aquella criatura insensata continuava caminant com si no hagués passat res, només amb una rascada lleugera als genolls, petit inconscient que no plorava ni tremolava quan havia estat a només un segon o només un centímetre d'una mort espantosa.