El gran illot de la Dragonera té una longitud d'uns cinc quilòmetres, de nord-est a sud-oest, per vuit-cents metres d'amplada màxima. Els seus extrems són els caps de Tramuntana i de Llebeig- el primer amb vuitanta-cinc metres d'altitud sobre les aigües del Freu i el segon - llebeig, garbí, sud-oest - amb cent tretze. Són dues moles tallades a plom, inexpugnables.
Dos fars rematen cada un dels morrots. El de Llebeig té una arquitectura llarga, freda i important. La llanterna, que és segons sembla la més potent de Mallorca, assoleix trenta-quatre milles i emet llum blanca amb llampades cada cinc segons. El de Tramuntana és més petit, amb un radi que només cobreix divuit milles. Els seus raigs també són blancs, amb una freqüència de deu segons. Ja no hi ha farolers, sinó que els fars van automàticament. Els revisa, se n'ocupa el faroler del port d'Andratx.
L'illa és dentada, una serra aparatosa els vèrtexs culminants de la qual són, de nord a sud: el coll Roig, amb cent onze metres sobre el nivell de la mar; el puig de Na Pòpia amb tres-cents seixanta; el puig dels Ocells, amb dos-cents setanta-tres i, en fi, la Caperutxa del Jueu, amb tres-cents deu. Aquest far de Na Pòpia és una forma rabassuda i marronenca, el primer llum que va funcionar a l'illot, edificat a mitjan segle passat per obrers que eren presidiaris vigilats per soldats. La Casa de la Vila del meu poble, Andratx, contribuïa al manteniment de la gent amb pa, oli i llenya. A les darreries del segle, l'arxiduc d'Àustria Lluís-Salvador prenia la fresca, als vespres estiuencs, a la terrassa de la seva propietat de Miramar, a la costa de Deià, cap al nord del litoral mallorquí, i mirava, hores i hores, el llum de Na Pòpia, que li feia l'ullet, llunyà i fantàstic. Sovint, però, la boira i els núvols embolcallaven el far i l'encegaven. A començaments d'aquesta centúria el van abandonar i bastiren els altres dos.