El Clot de la Mota
Sap que el prodigi dura un instant,
el gest precís dels fanals quan més lívid
destil·len el silenci. Que s'albira
puntual xàfec malva i oronetes.
Dòcils pupil·les transmeten rigor
de segle escàs amb ullals on abeura
la fam de la història. I eren
temps de marjals atapint horitzons,
sendes i nens de terra percaçant
bestioles amb nom de sant petit.
Un instant fugitiu i ja n'és còmplice,
motiu i còmplice d'un món enllà
l'estiu de bat a bat, enmig d'un clot
antic de motes, camí de la mar,
on l'últim raig de sol sempre era verd.