El ciclista de la Doma
Cementiri de La Garriga
Amb tebior humida
la Doma, arraulida
viu la mort clement
aclucant la vida.
La mort que no crida...
Dia rere dia
hi passa la gent
la boira i el vent...
Ets vell cementiri
no saps del deliri
de sobte, indolent,
l'escena mai vista
un petri ciclista...
Incansablement
etern pedaleja.
La gesta grogueja
«record» pueril.
Es una figura
feta en pedra dura
amb urc i amb estil.
Per primera volta
flairant a ridolta
ferreny, enarcat,
un home es fa en vida
monument i mida.
Vol ser recordat.
La seva escultura
que erecte perdura
ell se l'ha pagat.
Fou rei de la «Volta»
L'escultor amb solta
l'ha glorificat.
Ai càndid ciclista
de mirada trista
i cèl·lic posat!
Pretens ser el ciclista
el campió en pista
de l'eternitat...
...i ets només monjoia
de la falsa joia
de la vanitat.