El Castell-Cartoixa de Vallparadís
Salut, Castell-Cartoixa renadiu,
promontori de la verda fondalada
del dolç Vallparadís, sense hivernada,
on sempre es primavera o mig estiu!
Si durant anys l'amor va ser gasiu
i el viure oprobiós, sense teulada,
ara en els cors s'ha encès la flamarada
d'un altre amor que deixa etern caliu.
L'oreig frisa de nou pels torricons
que extàtics atalaien horitzons
vetllant, devots, les noves meravelles...
Terrassa ja et confia el seu tresor,
i en son sepulcre s'estremeix el cor,
tan generós, de Blanca de Centelles.