El capellà Joanillo...

Autor: Baltasar Porcel i Pujol
Obra: Les Illes, encantades , 1984

El capellà Joanillo, o senyor don Joan-Baptista Ensenyat i Pujol, vicari de S'Arracó, era carca i meticulós, i es dedicà a una desordenada erudició andritxola, que aplegà en dos volums, únic treball, i utilíssim, fins ara fet sobre historia local. Davant els centenars d'expedients que l'anarquia lo­cal havia acumulat, el capellà Joanillo s'esverà, elegíac: «Muy poco gusto nos da y aún diremos que sentimos bastante repugnancia en ocuparnos de los horrores, excesos y crímenes de los siglos XV, XVI, XVII y XVIII. Pero al leer tantos expedientes y considerar tanta la sangre derramada, los enconos y luchas entre familias sin que los horripilantes tormentos que en cada tribunal de justicia se gastaban, ni la horca puesta continua­mente en acción, fuesen bastante para extirpar la criminalidad...» Dins la cambra de parets gruixudes, emblanquinades, de la rectoria de S'Arracó, davant la carrera ombrejada per la parra, el capellá Joanillo restava un moment aclaparat, demanava un tassó d'aigua amb sucre. N'era, de pesada i demoníaca, la veritat... Però era la veritat, i continuava confeccionant les llistes catastròfiques:

El dilluns de Sant Bartomeu de 1416, Pere Nicolau, cap de bàndol, assassina Jaume Moragues al mig de la plaça del poble, i persegueix i fereix, fent-los abandonar Andratx, Bernat Camps, Jaume Camps i Ferrer Pallisser, i després se'n va a fer un dinar i a caçar porcs amb els senyors de Beniorella...

El capellà agafà un altre paquet d'expedients: és del 1533. A la possessió de l'Evangèlica, Guillem i Martí Bassa i els germans Fortuny assassinen i després cremen Macià Vidal; els Fortuny es carreguen tot seguit Antoni Torres; els germans d'aquests assalten Joanot Fortuny i el liqui­den, fent callar així la sang del mort, que probablement reclamava venjança; Nicolau Bruyet, escrivà reial de la Universitat andritxola i batlle de la Palomera, és assassinat a casa seva, d'un cop de llança, per Nadal Fortuny, el qual acompanyaven els seus sequaços Joan Sitges, Ferrer Pal­mer, Macià Ferrer, Jaume Ferrer, Arnau Moragues, Joan Calafell, Barto­meu Pujol, Antoni Fortuny, Pere Sitges, Miquel Roca i Guillem Bassa... Escriu el capellà: «Tarea muy difícil sería querer trazar una sucinta reseña de crímenes cometidos sólo en el siglo XVI en todos los pueblos del Pariage i principalmente en Andraig.» Medita. Continua: «Y como si el cielo tomase por su cuenta la ejemplaridad...» I torna a copiar coltellades, batalles entre els bàndols dels Vic i els Alemany, robatoris, anys de caos. 167-168