El cap de Salou és l'accident rocós de més envergadura de la mar de Ponent. A llevant forma un petit recer, l'anomenat racó de Salou, que protegeix les embarcacions dels temporals de migjorn, i a garbí forma un magnífic port natural que les protegeix dels embats del llevant i de les ratxes del mestral. Com que el corrent general en aquesta mar és de garbí, els llims més fins que el riu Ebre aboca a la mar viatgen fins al cap, on es dipositen i formen extenses platges d'arena daurada a Salou, de gra molt menut, gairebé un polsim. Fa anys, era fàcil encara observar dunes de gran alçària, en especial a l'anomenada platja Llarga. L'indret, abans de la destrossa urbanística, devia ser molt atractiu per quedar-s'hi a viure. A nosaltres ens agradava a l'estiu, i des de la memòria ens sembla que allò era un petit paradís. I encara que un no sempre es pot fiar dels paradisos de la infància, on la ratlla entre el somni i la realitat es confon, el més probable és que Salou fos un paratge privilegiat.