El Cala Llamp enfilà la bocana del port d'Andratx. La mar era moguda per una ventolina intermitent de tramuntana, que netejava l'aire de calors. Núvols lleugers, grisos, s'estiregassaven a l'horitzó, sobre una aigua blanquinosa que, al voltant del veler, era d'un blau metàl·lic barrejat de negre.
A ponent, el sol —un disc immens, roig, de raigs esmorteïts— estava suspès sobre la mar, i la tacava d'una llarga línia sangonosa. El penya-segat de Sa Mola semblava encendre's, posseït d'una sobtada i vermella violència.
Quedaven enrere el port, la vall d'Andratx, el cendrós puig de Galatzó, les muntanyes... Uns relleus llunyans, empetitits per la distància, separats del veler per l'ampla i neta superfície de la mar. La terra immòbil, dominada pel verd, es perdia ja dins el blau boirós de l'horabaixa que es tanca.