El bruel de Castelló (fragment)
Rescloser
No la sabeu la història del bruel
que ressona de Roses fins Empúries?
Si passeu per la vila de Castelló
bé veureu set arcades contra claror.
Són el pont que Hug el comte va fer-hi alçar
treballant set anyades sense parar,
hivern ni primavera tardor ni estiu:
cada anyada una arcada damunt del riu.
Totes set són germanes: com de germans,
n'hi ha de mitjanceres xiques i grans.
Per l'una hi passarien quatre camins,
per l'altra el doll que xuclen trenta molins.
De sis altars diria's que són la nau,
la més xica és molt baixa com un catau.
Si passeu per la vila de Castelló
la veureu ran de l'aigua contra claror
que entre totes amaga son averany.
L'any que varen bastir-la va ésser mal any:
res de pluges, nevades, ni grop al cel.
En va el fred cercava aigües per prendre el gel.
Dotze mesos bufava tramuntanal,
secant la terra campa com el sorral.
Per caçar no calia ser caçador,
per pescar no calia ser pescador,
car ni els ocells trobaven per dur en son bec
als moixons la becada, i al fons del rec
migrant de set l'anguila veia la mort.
L'any de la mala anyada, per mal record
la gent encar sol dir-ne. D'aquest comtat
llavors Ponç Hug el comte, molt ben amat,
de tots la sort regia. Doncs heus ací
que, mentre als uns sobrava bon pa i bon vi,
d'altres en el dejuni com els romeus
(a guisa d'una guerra quan sota els peus
del mur brillen les llances el setjador),
ja de la fam sentien cruent dolor.
El comte a tots amava d'amor igual,
fa pregona una crida pel seu herald,
manant a aquell qui tingui secle o forment
estibat, de lliurar-lo en continent.
Qui hi manqui, cau en pena, pena cabdal.
No tothom l'acomplia, la llei comtal:
travessant la nit fosca, lluny dels camins,
camina una carreta de bous mugins,
No és carreter el que els mena, tampoc bover,
ni pagès de remença ni traginer,
que és ric hom de paratge molt nomenat.
La carreta és curulla de sacs de blat;
de tants de sacs com duia ni fa trontoll.
Ja travessa les feixes, passa el rostoll
amagant-se dels gossos i dels camins,
la pesanta carreta de bous mugins.
Ja arriba a la maresma que és fosc encar.
Veu llumenar una falla dintre la mar,
que una nau ja l'espera. I es diu: -Bé puc
fer la llei també als comtes, comte Ponç Hug!
Pel cel canta una alosa: ve de llevant.
Ric home, Déu t'empari, Déu o algun sant,
que el que és la llei del comte bé es va complint.
Setanta sacs que duia, ja en deixa vint,
i encara la carreta du massa pes:
com més quarteres llença s'enfonsa més,
que la maresma és falsa i el blat feixuc...
Ta llei bé fou complida, comte Ponç Hug!
D'ençà d'aquesta feta de bella nit,
del fons d'aquestes aigües munta el mugit
dels bous, com un eximpli pel desfael.
Joncmarí
Sentiu ara, sentiu-lo? És el bruel.
Cavaller
Quina basarda escampa aquest bruel
que ix dels llots sangonents de la Maçona!
Prou que el sento, que el seu avís cruel
posa encara a la boca un glop de fel
i al just prevé i a l'àvol esborrona!