Divisa (II)

Divisa

 

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!

Que no em venci cap àncora, vençuda

pels anys, i per l'oratge, i per la ruda.

Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui!

 

Heura al velam! Sal viva a les parpelles

per albirar l'enllà, com un desert

obert de sobte en un deliri verd!

Que l'escandall encalci les estrelles!

 

Sal oberta i, en reble, cel obert!

Deixar senyal de sal on l'ona manqui

que m'assaoni llengua, nas i orelles!

 

Sal oberta a la nafra: que no es tanqui!

Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda,

pel gorg lunar on tota cosa muda!