Diuen que aquesta ciutat és el centre geogràfic, és el centre precís de l'illa de Mallorca, així com Jerusalem diuen que és la pupil·la del món. Té una situació envejable i envejada. De grat o per força, les viles veïnes han d'anar-hi per tota quanta cosa s'és menester. El seu mercat setmanal regula els preus de tota aquella rodalia; i les seves fires són esperades amb ànsia, com uns jubileus anyals.
Veureu, doncs, que el meu pare, si jo havia feta bondat, em prometia de dur-me a les fires. I un any m'hi va dur.
Els carrers bullien de gent i eren tots embossats de carros; els cellers brunzien de xerradissa; tothom cridava; gesticulava tothom; un pagès s'emportava, a empentes, un porc gras, grunyidor, que no volia caminar, i a cada pas s'ajeia; un muntanyenc descarregava portadores plenes d'olives per a salar; una dona mercadejava pollastrells de figueral, camallargs com sebel·lins, i corredors i magres; una altra venia fogasses de formatge tendre; la de més ací mesurava olives negres a tant l'almud; la de més enllà, tenia grans coves coronats de murta, plens a vessar de grosses codonyes daurades, la nostra fruita clàssica, de la qual diu Plutarc que en menjaven les novies de Lacedemònia, el dia del casament, per tenir flairós l'alè i per concebre fills rossos.
Però els meus ulls de minyó llépol se n'anaven darrera les castanyes. Les castanyes són exòtiques allà. Castanyes tendres i lletoses, com us menjava amb la vista! Com us mastegava llargament per sentir dins la boca la morosa frescor làctea, o castanae molles!, que ja m'agradàveu abans que Virgili m'ensenyàs d'estimar-vos!