Dins aquest garbuix, potser el primer punt que cal aclarir és que la fórmula «Villafranca del Cid» és una aberració històrica. Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid, mai no va tenir cap relació amb Vilafranca, i l'argument és definitiu: quan Vilafranca va néixer, ja feia més de cent anys que el Cid era mort. Els historiadors valencians han protestat d'aquesta absurda referència al Cid, que alguns consideren d'altra banda un càstig imposat a la vila pels Borbons, pel fet que en la guerra de Successió Vilafranca s'inclinà a favor de la casa d'Àustria per fidelitat a la seva llengua, els seus furs i les seves corts. No és l'únic cas, al País Valencià, que s'ha utilitzat el cidisme per desnaturalitzar el país.
La falsificació històrica s'aprofita del que seria un nom correcte i comprovat: Vilafranca del Saït, o del Sit. És sabut que Saït, en àrab, vol dir «senyor», i aquest senyor seria el generós fundador de la vila, Balasc d'Alagó.
Vilafranca del Maestrat és una denominació que apareix poquíssim en públic, encara que sigui usual en els mapes i textos escrits en català. A Vilafranca s'objecta contra aquest nom que la vila mai no va estar sotmesa a la jurisdicció del mestre —d'aquí ve el topònim— de l'orde de Montesa, i que per tant no té res a veure amb el Maestrat històric. Els vilafranquins amb qui he parlat se senten més vinculats —ni que sigui rivalitzant-hi— amb Morella i els Ports.