Dinem a la caseta d'en Jeroni, a recer d'unes roques, al moll. És una habitació atapeïda de cadires, caixes, ampolles, xarxes, un fogó... Es manté, dins aquestes parets, una fresca increïble. Mengem arròs amb cranca reial. Després, peix roquer i fruita posada en remull. L'arròs i el peix són un prodigi de finor, de sabors apuntades. Dos gats reclamen les espines i un d'ells, el roig Tomeu, és el qui va més viu. Després prenem cafè i conversam llargament, somniadorament, de contraban, mentre anem xarrupejant un parell de copes de cassalla.
Part defora el sol arrabassa a l'aigua un ball portentós d'espurnes. En Foc, el perdiguer, s'ha ficat dins l'aigua i borda furiosament, mentre retrocedeix a reculons. Ens acostem a la vorera del moll. La ruixada solar és al·lucinant. Dins l'aigua, a un metre d'en Foc, una taca blanquinosa es belluga. És un pop. En Foc l'ha afinat i s'ha tirat a la mar. El pop ha acudit al moviment de les blanques potes del ca, el qual recula, arrossegant el pop obsedit. Recula. I, de cop i volta, el pop es troba amb dos dits d'aigua, damunt la roca. En Jeroni li pega grapada i, amb un gest ràpid, li gira la capulla viscosa. L'animal es contorsiona. El gos bota i lladra esquitxant-nos. Les gotes fresques són una delícia, dins aquesta bavor calenta i encegadora.