Dia 9 de novembre [1807]. Si no havem vist l'elefant, hem vist en esta tarda, a la vora del magatzem cremat de la Rambla, a la vora de Santa Mònica, al carro i caixa amb moltes barres de ferro en què anava dintre l'elefant, i les rodes gruixudes amb les llantes de ferro, com dels carros de conduir canons de gros calibre. Dita caixa pujava dos canes i mitja, pareixent com aquelles grans barraques fora del portal de Mar; [...] havent-se dit tenir l'elefant quinze palms d'alçada. L'hem vist en lo lloc a on queda custodit en la Rambla, en casa d'en Falcó, al davant del Teatre, al costat de l'ulleraire i rellotger Malla.
Dia 9 de novembre [1807]. Com se parla tant de l'elefant i se deixa veure dintre de la posada del Falcó, en la Rambla, davant del Teatro, hi he entrat amb lo doctor Josep Cases, i ficant-nos per allí dintre, donant una pesseta al cobrador pels dos; podent dir malaguanyada pesseta, puix que, del tal elefant, no n'he vist més que un bulto gros de color de rata sota d'un toldo, quan se movia, no figurant, amb tota ma ullereta a l'ull, bé la trompa, ulls, sí sols un poc les cames.
En quant amb la trompa, picava amb un martell, prenia un got de vi. Ja no fóra cosa de gavatx, per pispar-li a hom pessetes.
Com ja començava a fosquejar la tarda, sent un quart de sis, i altres que també es miraven l'elefant i no veien casi res, queixant-se així també, nos en hem cansats luego. I que hi vàgien quins i quines vulguen a veure l'elefant, quedant-ne ja satisfet de dit animalàs.