Dia 8 d'agost [1804]. En esta tarda, a sis hores, ha succeït un terratrèmol; no vull dir terremoto ni llamp i tro del cel sobre casa Cortada en lo carrer del Pi [...], sí que d'un homenot que guiava una carreta plena de fustes, armaris i armari com de gran prestatge de llibres, tot vell i mig consumit, que amb lo gran balanç de tanta faràndula com hi havia, cabalment davant del balcó de mon aposento —malhaja tantes carretes, que no para lo ruido en tot lo dia—, s'ha trabucada amb tot l'embalum a la vora de la paret de casa Cortada, i lo cavall a terra, espatllada la barana de la carreta de la part caiguda al bordell tot, espeternegant-se lo cavallot; i encara mira de com lo mosso no ha llançat més d'una dotzena de llamps i ires de Déu. [... ] I gràcies a Déu que no ha succeït cap desgràcia a algú, havent vingut a molt poc que no xafàs i matàs lo gran pes, carreta i animal, al Josep, sotacotxero de casa. Com la caritat nos obliga a tots a ajudar al pròxim en tot treball que es tròbie, aixís lo bon Josep ha ajudat a 1'home a tràurer-lo del tripajoc i, amb ajuda del carreter i un xicot, alçar la carreta caiguda i después tornar-la a farcir de tot aquell fustam. I, atordit lo carreter, sempre ha callat, ni pegat al cavall com altres bàrbaros i renegadors de Déu i dels sants, no sé si també de Maria Santíssima, que no són pocs en nostra Catalunya.