Després de la barrotada, a les deu, tothom anà a retirar-se.
Abans de ficar-me al llit, vaig prendre una tassa de te amb algunes gotes de rom de Jamaica, regal d'un amic; vaig fumar un cigarret i, el cap serè, content, satisfet, em vaig lliurar als braços de Morfeu, que desfullà sobre meu els seus mes somnífers cascalls. Em vaig adormir com un sant. Somiava que volava per l'espai, els braços estesos, enlairant-me dins d'una mar de bromes daurades pel sol. A voltes em veia rodejat de caps d'angelets, de galtes fresques i rosades, entrecreuades amb dues aletes de colom, com se'n veuen en les glòries dels quadres de Murillo. Però, cosa singular, aquests angelets al mirar-me tenien una expressió tan burleta, que em deixaven tot confús; a més, portaven sobre el cap una boina airosament posada de costat amb la borla penjant sobre les aletes de colom. Aquestes boines, com en els quadres dissolvents, s'esvanien i tornaven a sortir amb tons de vermellor més o menys pronunciats. Tot jo ressentia una sensació agradable d'alegria i benestar. De cop, sento que em sacsegen pel braç... Qui és...? Què hi ha...? Era el meu criat, tot espantat. «Senyor, els carlins són aquí... Han pujat pel balcó... Aixequi's tot seguit.» «Mira si hi ha mitjà de fugir pel pati.» «És inútil, la casa està rodejada.» Mentre em vestia de pressa posant-me les mitges i els calçotets al revés entren dins la meva cambra tres galifardeus: dos soldats i un oficial. «No tingui por —em digué l'oficial, que jo coneixia d'haver-lo tingut diverses vegades allotjat—, però vagi de pressa en vestir-se.» «Però, què passa...? Què hi ha...? ¿Què voleu a aquestes hores de la nit?» «Ja ho sabrà.»
Sortí de casa entre dues baionetes, molt espantat. A l'arribar a la plaça de la Casa de la Vila, vaig veure una companyia de carlins sobre les armes, dels d'en Savalls, de boina i gec vermell, joves de 20 a 25 anys, de bona estatura, cepats, rabassuts, muntanyesos per les venes dels quals devia córrer sang d'almogàver.
Poca estona després comparegué l'alcalde, acompanyat com jo per dos soldats, i tot seguit, darrera d'ell, un propietari amic nostre.
—Senyors —ens digué el capità que tots coneixíem per haver-lo vist sovint en la població, amb la seva companyia—, no s'han d'espantar per res; tenim el batalló a Agullana; vostès rebran les ordres del coronel i se'n podran tornar tot seguit.
No hi havia què discutir; emprenguérem la marxa cap a Agullana, posats entre files.