Des d'un turó, prop de Banyoles, potser des del puig de Sant Martirià, veurem les coses amb una millor perspectiva. Allà baix, la ciutat reposa en un silenci precari. El traüt de les festes, el turisme frenètic, s'han esvaït. L'estany té un repòs dolcíssim i l'aire és intangible i transparent com el no-res. Només aquí dalt, damunt de nosaltres, quatre núvols blancs trenquen la sensació esbatanada del cel i respiren concreció i dinamisme.
Ara, als nostres peus, s'hi estén la ciutat i el llac; al fons, com un teló immens que ho envolta i tanca tot, les muntanyes i la plana. Al nord i a l'oest, terres aspres i arrugades; a l'est i al sud, plana suau i corbes manses. Heus ací Banyoles: entre el pla i la muntanya, en una regió fronterera i indeterminada que pot ésser el Gironès o pot ésser la Garrotxa; arrapada a la falda d'aquests turons com una ciutadella fortificada; oberta a la plana del sud, sentint el xoc de la marinada que deixa als llavis un tast de llunyania que promet sensacions inesgotables.