Des de dalt el tampolí de la piscina de Les Arenes es veia la platja de la Malva-rosa. Alguna volta s'hi realitzava un altre ritu classic i jo el contemplava abans de cabussar-me a l'aigua. Al començament de l'estiu, de sobte, arribava a la platja una formació de soldats que es desplegaven en l'arena espantant els banyistes fins a crear un setge deshabitat que arribava també a les barques dels pescadors. Quan l'horitzó havia estat netejat entraven uns sapadors i plantaven al mig de l'arenal una caseta de bany amb terra de fusta, cortines i finestretes laterals de ventilació. Estenien uns passadissos de llistons des de la caseta fins a una taula amb para-sol rodejada de cadires de lona i un altre passadís amb estora fins al mar. A la platja deserta sonava un colp de cornetí. El capità general de València Ríos Capapé baixava del cotxe oficial i amb la vara de comandament assotant-se les polaines arribava a través de l'arena fins al campament tot just instal·lat. L'acompanyaven unes senyoretes les rialles de les quals arribaven molt lluny i uns altres soldats portaven grans cistelles amb viandes i refrescos que eren servits per dos ordenances amb jaqueteta blanca botonada fins a la nou i l'activitat de safates amb tots els reflexos de la cristalleria es veia des de dalt del trampolí. Amb la baioneta calada i ferm davall el sol vertical de València un batalló formava la guàrdia mentre el capità general prenia el bany a la Malva-rosa acompanyat de belles dones i després apareixia per l'horitzó una paella portada en andes al llarg de l'arenal des d'una barraca de pescadors. A mitjan vesprada es vestia, els soldats replegaven la parada, el capità general se'n tornava amb les senyoretes amb el cotxe oficial i una camioneta de l'exèrcit el seguia portant els trastos.