Del menjador estant es pot veure el riu Onyar. I el pont de l'Eiffel, de color vermell, amb una estructura metàl·lica de ferros creuats que formen rombes i que recorda París, és clar, perquè l'Eiffel ho dibuixava tot igual. Els taulons de fusta xerriquen a tota hora: és el soroll habitual de la gent que hi passa i que no entén el pont com un espai on viure sinó com un passadís per anar a un altre lloc. Per a mi, en canvi, el pont de ferro és un món. Hi sé descobrir el caminar apressat d'una dona amb sabates de taló, els crits d'una colla de nois joves, el plor d'un nen en un cotxet. Els escolto o m'aboco a la finestra, tapat rere les persianes verdes perquè no em vegin. Ningú no es pensa que l'observes quan travessa un pont i, en canvi, n'hi ha que se'ls miren, com ara jo, mentre s'aturen a conversar, mentre vigilen que el fill no fiqui el nas pel forat de la reixa de ferro. Veig passar una noia que du l'uniforme de les Carmelites i que m'agrada. L'he vista passejar per la Rambla i l'he mirada des de darrere les cortines del balcó, pensant que pujaria i que baixaria i que seria així tota la tarda. Jo, amagat; i ella, amb les amigues. Tinc calculat el temps que es triga a travessar el pont, a baixar les escales, a entrar a la Rambla i a girar cap a la dreta. Si en lloc de tirar cap al carrer Plateria decideix enfilar pel mig de la Rambla, corrent pel passadís seré a temps d'estintolar-me al balcó com qui no vol la cosa. I potser m'atreviré a fer-ho i la veuré i ella girarà el cap i jo faré veure que miro cap a un altre costat.