Del claustre, anirem a l'aula capitular, que és una de les peces més extraordinàries del cenobi. En aquesta obra romànica, man- tinguda per quatre columnes cilíndriques, deliberaren, durant segles, a les primeres hores del matí, els monjos del monestir. Al sòl de terra hi ha enterrats els abats. Adossats a les parets, els bancs de pedra de la comunitat. A l'aire hi ha una gravetat i una pobresa d'una presència impressionant. A l'aula, hi arriba —com una materialització permanent de l'esperit de l'orde— l'aigua que cau dels brocs de la pica immediata. Sota les voltes de l'aula, i amb la remor de l'aigua que us arriba a les orelles, resten amb els sentits aquietats, endormiscats en una quietud que sembla avivar totes les formes de l'esperit.