Deixà en Jordi Soteres amb la mirada perduda. Va acostar-se a la vora del far. Ja era el capvespre, el sol se n'anava pel ponent i feia que els cossos nus semblessin peces d'aram. L'aigua onejava, somnolent. Lluny, se sentia el so d'una guitarra. L'aigua verdejava i les roques tenien clapes daurades. Un cos nu s'aixecà part damunt d'una roca. Guitarra i rialles. Més enllà, una parella menjava pegellides. Una boia vermella, com un coàgul de sang, indecent, surava i es movia com si fos en un bressol.