Deia que n'han passat moltes, de coses, en aquest lloc aïllat i esquerp, justificades per la necessitat de dominar el penyal i el castell. Els ordes militars van enfrontar-s'hi, per governar la Comanda d'Ares, i durant les guerres carlines el general Cabrera, anomenat el Tigre del Maestrat, hi va instal·lar el quarter general.
No pujaré a la Mola, si hem de continuar avui el viatge. Diuen que es poden distingir punts tan llunyans com Morella i Penyagolosa, i també Benassal i la Font d'En Segures, que ja començo a enyorar. Un modest paper de la Mancomunitat Turística del Maestrazgo, Castellón-Teruel, assegura que a la Mola d'Ares «el cielo y la tierra se funden con el lejano horizonte y te invitan a encontrarte a ti mismo». Jo més aviat tinc ganes de no trobar-me amb mi mateix, sinó amb una hostalera amable, que ara seria per a mi el cel i la terra.
L'església d'Ares té un cos notable i una solemne façana barroca, i la raresa d'un campanar més baix que l'edifici; però el centre de la vila el marca l'ajuntament —en una façana diu Casa Capitular—, que és a cavall de dues places i el conjunt forma un espai ben ordenat i amb caràcter. Hi ha uns porxos, li diuen el Perxe, gòtics, que sembla que corresponen a l'antiga Llotja. Si en el marc tan bonic d'aquesta plaça hi hagués unes taules de cafè i un balcó del qual pogués dir: és el meu...