De sobte, el nen pegà un bot.
— El Cala Llamp!
Tots miraren cap a la bocana. Primer es veié una proa, i tot seguit el casc: lent, amb el renou del motor esmorteït, el Cala Llamp entrava, enfonsat gairebé fins als embornals pel pes de la càrrega, uns grans sacs que omplien la coberta, arribant fins a la botavara. Era un veler caigut de línia, d'orla recta i popa quadrada, el casc pintat d eblanc, amb aparell de goleta de dos pals, major i messana, i més de dues-centes tones de registre brut i dus-centes de capacitat de càrrega. A popa sobresortia la llarga i baixa cabina. Dret damunt el castell de proa, amb una maroma a les mans, un marines bramava amb tota l'ànima:
La mar és una femella
que no vol amollar
el qui es colga amb ella!
Una veu aspra el tallà:
— Calla cranc, i mira bé que no fotem de nassos!