De la botiga de la cantonada surt una dona que ve de comprar un parell de mitjons, i del carrer de l'Església baixa una bicicleta a poc a poc, perquè és del barri i no vol que li diguin que és un esbojarrat. Dos pagesos surten de la taverna amb la gorra un xic de gairell, amb una cara vermella i un tuf de vi negre que se sent de l'altra banda de la plaça. Del balcó obert d'aquella casa ve una olor de cigrons cuits i, més avall, un matrimoni que discuteix tanca la finestra perquè no els sentin els qui passen. Hi ha roba estesa a les finestres del darrer pis de mitja dotzena de cases, i la coloraina de vestits i jerseis parla un idioma nou en la cromàtica blanca i grisa de les parets. Quatre dones juguen a cartes en un racó protegit del trànsit, vora la cantonada; sobre els genolls un garbell girat del revés és la taula improvisada que serveix per a tirar-hi amb tot entusiasme cartes i més cartes. Des d'una altra finestra oberta se sent el veí melòman que amb la seva veu atenorada i potent canta La Dolorosa o La verbena de la Paloma. Algú diu: "Canta bé aquest xicot" i un altre malhumorat comenta: "Ja tenim concert altra vegada".
Ara passa un carro d'userda enorme, increïblement ple. Trontolla i es belluga, i, dalt del munt vegetal, el carreter, entre estufat i rondinaire, mou les xurriaques amb gest fatxender. Una olor fresca d'userda s'escampa pel carrer, i l'aire, que comença a refrescar, sembla més amable, més rialler i penetrant.