De com el Prior privà Sant Vicenç Ferrer de fer miracles
Pareix que St. Vicenç feia miracles a raig i roi, per pa i per sal; i de tanta de gent que compareixia en es convent demanant-li adjutori, no hi havia qui hi paràs ni qui s'hi oís, fins que ets altres frares se presenten an el P. Prior, dient-li:
—Pare Prior, això de Fra Vicenç de fer tants de miracles no pot anar pus. Aquest convent és pitjor que una fira; sa gent no mos deixen estar amb sossec: ni porem resar ni fer oració ni un sant remei. Se fa precís que Vossa Paternidat hi pos regit.
—Res, diu el P. Prior. Privarem Fra Vicenç de fer miracles, i és mal serà mort.
Dit i fet, cridà Fra Vicenç, i li diu:
—Ja n'heu fets massa, de miracles! ¡Fora fer-ne pus sense orde meua!
—No pas ànsia, P. Prior, diu St. Vicenç. Som fii d'obediència i prou!
St. Vicenç estigué a l'obediència, i a tots es qui hi anaven a demanar-li que else fes un miracle else deia:
—Fiets meus, el P. Prior me té privat de fer-ne.
Passaren uns quants dies així, fins que Déu compongué que en aquell convent hagueren d'adobar ses teulades. Hi pugen es picapedrers, i ¡hala a posar bé teules descarabutades des vent i a mudar ses rompudes o cruiades!
I heu de creure i pensar que assetsuaixí un picapedrer que anava i venia per dalt sa teulada mudant teules d'ací í d'allà, trevela, cau i redola qui redola rost avall, arriba an es cap baix de sa teulada i pren sa fua per avall.
Ets altres picapedrers ja el veien mort i fet benes totd'una que pegaria en terra. Afinen St. Vicenç que guaitava per una finestra, i tots li criden:
—Fra Vicenç!!! Feis un miracle, per amor de Déu!!! Aquí St. Vicenç diu an es picapedrer que queia:
—Ature't una mica, i aniré a demanar d'orde an el P. Prior!
Es picapedrer, que casi ja arribava en terra, s'aturà a l'aire, i St. Vicenç, corrents an el P. Prior a demanar-li d'orde per fer aquell miracle!
El P. Prior, com sent allò, se'n va corrents allà on era es picapedrer a l'aire. Romangué amb sos cabeis drets, com és natural, i s'exclamà:
—Fra Vicenç! es miracle ja l'heu fet! Ja que hi sou, acabau-lo!
Aquí St. Vicenç diu an es picapedrer que davallàs a poc a poc.
Aquest ho va fer així; i, com tocà amb sos peus en terra, se tirà de genoions an es peus de St. Vicenç fent-li mils de gràcies d'haver-li salvada la vida.
Aquí el P. Prior digué a St. Vicenç:
—Fra Vicenç, vos decant s'orde que vos havia dada de no fer pus miracles. Feis-ne tants com vulga el Bon Jesús.
I St. Vicenç tornà fer miracles, tai tirat. Això contava, com érem al·lotons, Fra Antonino, un fraret llec que quedava a Manacor, dels frares del Convent de St. Vicenç Ferrer d'allà.