Davant de la Glorieta hi havia un antic teatre, el Lírico, i un bar construït segons els cànons de l'arquitectura racionalista dels anys trenta, el Riskal, amb els sus grans finestrals, Villalonga hi anava cada matí, a última hora, després de fer un petit volt amb la seva esposa, Teresa Gelabert. Havent dinat, tornava al Riskal, que era prop de asa seva, on hi havia una tertúlia de metges que, amb el temps, esdevingué d'escriptors. Prenien un cafè, hi estaven un parell d'hores. Allí vaig començar a forjar-m'hi com a escriptor. Villalonga la presidia, displicent, irònic. Des d'aquells finestrals, contemplava la ciutat; allí es va situar mentalment per descriure Mallorca.