Damunt, davall d'aquesta Rambla breu
Damunt, davall d'aquesta Rambla breu,
irregular, desnivellada feixa,
vora el carrer dels genis on vaig néixer,
dosser i catifa del llinatge meu;
passeig urbà, et mesura amb passa lleu
el ramader que du vara de freixe.
D'arbres ventissos closa sense reixa,
l'any de traspàs, s'hi atura un pols de neu.
Nus a l'hivern, els arbres són més alts.
Escopeters hi empaiten els pardals.
Fira d'amor, ¿qui no hi ha dut les noies?
Però quan ve la festa del dibuix
s'engalana la Rambla amb un arruix
de Sibeques, Felips i falsos Goyes.