Crist-Majestat de Beget
Quina flaire que dónes de bosc del Pirineu
en el cor de la talla que perdura
enllà del temps i esprems la llum de l'Escriptura,
talla del nou Adam d'on penges Tu, vivent,
com el raïm de la sarment!
Per l'honor del teu Pare que sigui aquest indret
el teu reialme i tota la força de Beget,
Crist rei i pobre, els braços oberts a tot el món
com la rosa deis vents i en un glatir pregon.
I et fem costat i som rebrolls d'aquesta imatge
del Pare. Tu domines els termes del paisatge.
Que si mai t'oblidéssim d'aquesta vall salvatge
i tendra, que s'eixuguin el Ter, Fresser i Ritort
i ens estripi la carn l'urpada de la mort.