Component líric que igualment flota a la vall de Camprodon, feliç confluència d'elements, els quals, petits o grans, no se supediten els uns als altres, sinó que configuren una panoràmica d'harmonia inhabitual, a la manera també d'aquells fons de quadres del Quattrocento amb els seus paisatges idíl·lics. Res no emboirina l'aire de Camprodon, les distàncies hi semblen totes iguals. Les teulades de llicorella, fosques i lluents, hi posen una nota aristocràtica. unes vaques pasturen i passen els núvols blancs. "Per què t'amagues, Camprodon fresquívol?", es pregunta Verdaguer en un càntic gravat a una de les fonts del poble, dita precisament Mare de la Font, avui devora el xivarri d'un parc infantil. I bé: la sensació que menys dóna Camprodon és la d'amagar-se, sinó que passa més aviat el contrari: es presenta com a centre ben explícit del seu ecosistema, com a exposició solar.