Com que la portella del carreró s'ha tancat silenciosament i els núvols erràtics celen encara la lluna ací i allà, Roger s'esmuny sense que el vegi ningú. Però no torna pas tot seguit al carrer Major, que prop de la casa dels Castellfollit és tot remorós de gent i on cremen encara, davant de la casa de misser Pomés, els brandons del combregar, que n'il·luminen la façana d'una manera llòbrega, sinó que les emprèn carreró avall, saltant com un cabridell, protegit per la nit i per la solitud. Quan és al capdavall del carreró trenca a mà dreta i no para fins que es torna a enfilar, cap a la plaça del Mercadal, pel carrer de la Sebolleria. I entra altre cop al carrer Major, com si vingués de la paeria o de la parròquia.