Com passa sempre, el bon temps arriba -o s'intueix- quan s'acaben les vacances. Com ahir van ser els Reis, avui toca tornar cap a Borriana. En baixar Ares, trobem la planícia de l'Alt Maestrat banyada per una llum espessament filtrada a través d'una nuvolada còsmica. Són més de les cinc de la vesprada i tot sembla il·luminat com en un gran plató. La visibilitat és extraordinària, però dota el paisatge d'uns matisos d'irrealitat que comuniquen una congoixa indeterminada. A punt de tocar Sant Pau d'Albocàsser i ingressar sans i a estalvis dins la Plana Alta, les oliveres a banda i banda del Camí em semblen pura tristesa apaïsada i els ametlers, absolutament nus, uns captaires que ens maleeixen en passar. Més al fons hi ha la rambla anomenada «de la Viuda», que baixa pedra sobre pedra fins a Castelló. Avui, en efecte, podria ser un dia excel·lent per a conversar amb un got de vi negre a la mà sobre el concepte de viduïtat.