Com jo era al·lotó, que estàvem en aqueixa possessió, sentia contar que, quan hi estava un tal reüll, que s'hi destruí i se n'anà deixant un revell a sa baula de ses portes, un vespre en temps de fer oli, llegint es llunari dins sa galera de sa tafona, això és davant sa foganya de sa caldera, feren sortir el dimoni (Jesús! Sant Antoni!) en forma de boc damunt una post que hi havia, afitorada a sa jàssera des trui i a sa paret d'enfront.
Un temps es pagesos que se destruïen a una possessió, la deixaven en banda sense avisar es senyor; i com a senya de que eren fuits per no tornar-hi i que no tenien d'on pagar, deixaven un revell a sa baula de ses portes.
No és d'admirar que acabàs tan malament aquest Reüll, si era pàtric, llegint es llunari, de fer sortir el dimoni en forma de boc.
Com poria acabar bé tals fantasies?