Com ja he dit, era Cocentaina una ciutat de senyoria...

Autor: Eduard López-Chavarri i Marco
Obra: Proses de viatge , 1983
Pàgines: 142-143

Com ja he dit, era Cocentaina una ciutat de senyoria, una verdadera cort; això sí, continuà sempre conservant el seu ambient poètic de ciutat dels camps. Evocàvem arribada de cavallers, festes de sarao, processons i cavalcades...

Però altres impressions ben diferents anaven a sortir-nos al pas.

Encara conserva Cocentaina una indústria particularment alegre: la indústria de la llepoleria, els torrons i les ametlles sucrades. Passant per un carrer estret, tranquil, vaig vore, per una reixa, el taller de la fada Confitura. Era un quarto petit, nu, en el centre del qual hi havia un monstruós morter de pedra. De la grossa biga del sostre pendia la mà d'aquell morter de ciclops, una mà per a ser esgrimida pel gegant Odí, el déu formidable de la mitologia nòrdica.

No eren gegants els que jo vaig vore; mes eren, sí, dos fadrinots que amb cordes movien la feixuga mà, donant-li un moviment de rotació com si feren un colossal allioli. Però l'allioli era l'exquisit i afamat torró de Cocentaina; i d'allí sortirien també els no menys deliciosos pinyons sucrats i les "peladilles". El morter aquell, en la seua penombra suau era, ni més ni menys que una fabricació casolana de llepolies; que, per això, per ser fet a casa, sense la impersonalitat de les coses fetes a màquina, sense l'esglaiadora uniformitat industrial, té fama en el món sencer aquesta exquisida preparació dels dolços.