Com et deia en la meva carta anterior...

Autor: Pere Coromines i Montanya
Obra: Epistolari Pere Coromines&Joan Coromines , 2006

Com et deia en la meva carta anterior, el dissabte vaig anar a Sant Pol amb la maria i n'hem tornat a primera hora d'aquest matí. Ahir dinàrem a can Sales en companyia d'altres vuit convidats: vàrem rebentar dos Codornius i una Viuda. L'Amadeu i la Montserrat s'han establert a Sant Pol definitivament amb gran enfarfec d'estors, cortines i estufes per a resistir el fred. A casa seva s'està ben calent, però la pau interior encara no hi és gaire tranquil·litzadora.

L'aplec de Sant Pau fou lluït i esplèndid. El temps era una benedicció de Déu. Mai s'havia vist tanta gent per aquells carrers, tant que de ca l'Apotecari a la pujada de l'ermita no es podia donar un pas. Jo em vaig firar a les parades dels ferrers, que tant m'agrada de veure: vaig comprar un trameguet (aixada petita), un filaberquí amb la seva broca, unes estenalles grans, un trempaplomes suís d'aquells que tenen sis peces, un martell per a picar el carbó, i una ganiveta de llescar el pa a taula.

El Garcia, la Josefina, l'Emilio, vestit de soldat, i el Lluís, comparegueren abans del migdia en un automòbil que els va deixar un amic. La professó fou molt lluïda: hi havia no sé quantes atxes, vuit o deu capellans, deu escolanets i una cobla del cafè d'En Pere. Al teatre hi havia una companyia de gimnastes amb cavall, óssos, mico i tota la requincalla. T'hauria agradat a la tarda de veure la gentada que a la platja, pels carrers, a la pujada de l'ermita i a totes les cases que havien posat la branca de pi dalt de la porta, menjava el pa amb botifarra o pernil.

Només és que al cafè no ens van deixat fer el tutti amb l'Enric Vinagreta. Però jo hi he avançat molt L'Avi dels Mussols, que ja té cinquanta quartilles i no sembla que s'hagi d'acabar aviat.

Adéu. Els de casa ja t'escriuran. Ja pensaré en el teu diccionari llatí.

Rep una abraçada del teu

Pare