Cervera, la nit i el campanar
COLOM espantadís, la campanada,
sortida del nial, té un vol incert
mentre s'allunya enllà només guiada
pel fort desig i dins la fosca es perd.
Acaricia el ressò les velles tosses,
—missatge amorosit del campanar—,
i dels casals, per un instant, les lloses
sentint vivent l'enamorat guardià
semblen tremir... Després, altra vegada
la ciutat dins la nit queda encantada
esclava del silenci del repòs.
Només el campanar despert vigila
i quan veu la tenebra que vacil·la
trenca l'encís, sol·lícit i amorós.